Per totes és ben sabut que ens trobem en un moment de canvis en el sistema educatiu. El nou currículum estatal (LOMLOE) i el decret que se’n desprèn, d’aquesta llei, a Catalunya, plantegen els aprenentatges competencials i la perspectiva de gènere com un dels sis vectors de l’educació bàsica. Aquesta nova metodologia, que no necessàriament ha de ser l’única metodologia emprada a l’aula, ofereix als docents l’oportunitat de dur a terme canvis i incorporar materials que cobreixin les mancances existents als materials utilitzats fins a l’actualitat. 

Per fer aquesta tasca més senzilla per als i les docents que estiguin llegint aquestes línies, a continuació es presenten propostes per a l’adaptació dels continguts, segregats per matèries. Es tracta d’una proposta que en cap cas pretén ser l’eina magna, única i indiscutible pel desenvolupament de la tasca docent en les diferents matèries ni tampoc destruir la creativitat i tota proposta pròpia sinó més aviat servir d’eina orientadora per al professorat, una eina de referència per la preparació dels materials que pot servir de base per a una adaptació més àmplia.

Llengua i literatura

REPENSAR EL LLENGUATGE

“Words cut deeper than knives. A knife can be pulled out, words are embedded into our souls.”  – William Chapman

Les paraules són una arma. Sovint no en som conscients, però provoquen un impacte en les persones que pot ser tant positiu com negatiu: influeixen en la forma com pensem i, per tant, en la nostra forma de veure i interpretar el món; com ens relacionem amb la resta de la societat; poden alimentar els nostres prejudicis i tot i que la tria sigui conscient o inconscient, no és innocent: només cal buscar, al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), les accepcions de la paraula “negre”: (brut, infeliç, enfadat, clandestí…). Les expressions “treballar com un negre” (com un esclau) i “treballar en negre” (sense contracte) són un testimoni del llegat colonial, de les condicions en què treballaven els homes negres esclavitzats. De fet, no és casualitat que anomenem “negres” els creadors anònims que treballen per a autors destacats, sense que sigui reconegut el seu treball. Les paraules que oprimeixen són els murs més difícils d’enderrocar, però adonar-se del racisme lingüístic és un pas més en la lluita contra la discriminació racial. 

Des de les assignatures de llengua seria interessant poder dur a terme activitats d’anàlisi de les expressions populars i frases fetes racistes que formen part del nostre vocabulari i, proposar a l’alumnat de trobar alternatives. Sigui oferint definicions alternatives o oferint frases fetes alternatives. Per exemple: 

• “Treballar en negre” → Treballar en B, sense contracte laboral.
• “Em fot negre” → Em treu de polleguera, acaba amb la meva paciència

El llistat es pot ampliar amb altres expressions que podem facilitar nosaltres o demanar a l’alumnat que proposi aquelles que coneix i que considera discriminatòries (anar feta una gitana, treballar com un negre, fer un treball de xinesos, estar en una merienda de negros). 

Aquesta proposta, de fet hauria de suposar un canvi estructural i transversal en la metodologia de treball a totes les matèries: posar atenció i cura al llenguatge que emprem a l’aula. 

FAKE NEWS

Una altra de les propostes per treballar a les matèries de llengua és la qüestió de les fake news. Facilitar eines al nostre alumnat per identificar notícies falses, tenir una mirada crítica amb la informació que ens arriba per xarxes i saber distingir entre informació real i bulos, fal·làcies, informació manipulada per generar odi cap a col·lectius concrets de la població. 

Per exemple, es podria analitzar les notícies sobre el genocidi a Gaza, reflexionar sobre el blanquejament d’aquest en alguns titulars i notícies, i oferir informació sobre com l’estat d’Israel ha pagat a motors de cerca com Google per ocultar i negar la fam a Gaza¹.

RECURSOS LITERARIS

En l’àmbit literari també existeixen moltes opcions per treballar el racisme, la pluralitat i les històries contades des d’una altra perspectiva. Aquí proposo dues d’aquestes obres. La primera és La nena que va curar el racisme², obra d’un autor camerunès que compta amb una gran producció literària composta per assajos, contes, novel·les i obres de teatre inspirades en la tradició popular dels contes africans des de la que aborda les relacions entre Àfrica i Europa des del punt de vista de la identitat dels africans obligats a emigrar. La segona és Hija del camino³, obra de la periodista afrodescendent Lucía Asué Mbomío Rubio, des d’on narra la història d’una jove afrodescendent de mare espanyola i pare equatoguineà que se sent entre dos mons i no troba l’encaix en aquesta societat que l’estrangeritza constantment.

Llengua estrangera

ANGLÈS: COLONITZACIÓ I ANGLOCENTRISME

No sé si ho he comentat anteriorment, però soc professora d’anglès. Per tant, en aquesta categoria proposaré activitats concretes que jo mateixa utilitzo a l’aula amb el meu alumnat. Cada cop que inicio curs, m’estreno amb un grup o arribo a un centre nou, m’agrada abordar el que és per a mi un dels principis bàsics: On es parla l’anglès? Quants països el tenen com a llengua oficial? Per què?

La proposta és passar-los un mapamundi mut (sigui en paper o en format digital) en el que hauran de marcar (identificar i pintar) els diferents països de parla anglesa al món. I després de socialitzar les respostes, obrir un debat. Llançar preguntes que requereixin reflexió i argumentació com: perquè es parla a països com Ghana, Nigèria o Nova Zelanda? (i partir d’aquí introduir o debatre sobre el fenomen de la colonització). 

Les següents propostes a partir d’aquesta activitat inicial estarien relacionades amb les variants d’anglès al món, diferències culturals, indústria cinematogràfica, etc. Hi ha un anglès estàndard? A tot el món es parla de la mateixa manera?  Al món es parla anglès per la influència de Hollywood? Coneixem Bollywood i Nollywood?

I una darrera proposta seria fer una anàlisi de les llengües estrangeres més parlades al centre i fer un glossari amb pòsters (o altres materials) amb salutacions, presentacions i instruccions bàsiques en les diferents llengües maternes del centre.

Ciències naturals

DESCENTRAR L’ANDROCENTRISME BLANC

Fins ara les activitats o metodologies proposades per a les diferents matèries són eines fàcilment adaptables dins de cada matèria als diferents nivells de l’escolarització obligatòria. No obstant això, en l’àmbit de les ciències naturals crec que s’haurien de crear propostes concretes i adaptades als continguts de cada nivell educatiu. Per exemple, un recurs que pot ser transversal des de la primària fins a la secundària és el llibre Dones negres en la ciència⁴ de la Zhintia Palomino i la Nina Sefcik, amb el qual es podria treballar sobre el perfil de les diferents dones científiques d’acord amb els continguts que s’imparteixen en cada moment.  

Centrar-me en propostes concretes d’aplicació a l’ESO, també tenim el joc de cartes Mujeres en ciencia⁵, que familiaritza els jugadors i jugadores amb 52 científiques rellevants, sovint desconegudes. L’objectiu del joc és crear laboratoris segons àmbits d’expertesa. Es pot imprimir gratuïtament en castellà, anglès, francès o jugar en versió ordinador.

Seguint amb la idea de trencar amb la centralitat de la visió de l’home blanc occidental en l’àmbit de les ciències naturals, es poden pensar diferents activitats que qüestionen aquesta norma invisibilitzada en els diferents continguts a treballar. Per exemple, analitzar les diferències en els barems de mesura de diversos índexs i patologies segons l’origen ètnic-racial (IMC, Pressió arterial, testosterona en dones, etc.), debat sobre com s’analitzen les malalties, els efectes secundaris i la simptomatologia (sempre des de la perspectiva masculina) i aportacions mèdiques actuals que s’estan investigant gràcies a la involucració i perspectiva de les dones: diferències en la simptomatologia de l’infart, major coneixement sobre el cos de les persones gestants (sòl pelvià, cicle menstrual), etcètera.

Tecnologia

QUÈ ÉS UN AVANÇ TECNOLÒGIC, I PER A QUI?

Des de la matèria de tecnologia també es poden treballar molts dels continguts curriculars tenint en compte la perspectiva de gènere i la diversitat ètnic-racial. D’entrada, cada cop que iniciem un projecte que impliqui la construcció, elaboració o desenvolupament d’una eina, podríem parlar dels coneixements que van servir de base per a la seva creació i incloure diferents versions de la mateixa en altres continents o comunitats i mencionar si han estat originades o emprades per dones. A continuació comparteixo una proposta d’activitat que pot servir de model per al desenvolupament d’activitats similars o ser utilitzada com a línia de treball en l’assignatura. 

A partir per exemple, d’un projecte com el de robòtica en el que l’alumnat ha d’elaborar un mecanisme robòtic que sigui capaç de realitzar algun moviment de forma autònoma, a banda de parlar dels mecanismes bàsics, conductors i altres aspectes bàsics necessaris, seria interessant presentar exemples (o fer-los buscar a ells mateixos) del mateix mecanisme realitzat en altres indrets del món i els materials emprats per a la seva elaboració. Utilitzar aquestes diferències en la tria dels materials és l’excusa perfecta per poder abordar el tema del reciclatge, l’accés als recursos i materials (diferències entre el nord i el sud global), d’on surten els metalls i components que utilitzem a occident per al desenvolupament de tecnologia avançada i quines conseqüències tenen per al sud global (On es troben els jaciments o mines d’extracció? Qui treballa en l’extracció del material? A quin preu? etc.). 

Un cop feta la presentació, la visualització d’exemples (potser mitjançant les pròpies xarxes socials) i el debat sobre l’origen i conseqüències dels materials, donaria a l’alumnat la possibilitat d’elaborar l’enginy robòtic amb els materials que consideri més oportú, fomentant i fins i tot premiant aquells que apostin per material reciclat. Una altra proposta per treballar la creació tecnològica, la creativitat i la resolució de necessitats reals de la pròpia comunitat, podria ser el visionat de la pel·lícula El niño que domó el viento (2019), dirigida per Chiwetel Ejiofor i basada en la novel·la autobiogràfica que duu el mateix nom, de William Kamkwamba.

Ciències socials / Geografia / Història

COLONITZACIÓ I NARRATIVA COLONIAL

Com que soc conscient que la matèria de ciències socials pren diferents formes i títols al llarg de les diferents etapes educatives, en funció de si es cursa a primària o secundària i, de si s’aborden qüestions de geografia o d’història, la proposta que es presenta en aquest apartat és una proposta que encaixa (sense gaires adaptacions) en qualsevol de les etapes i en qualsevol de les versions de l’assignatura. 

L’activitat base consisteix a compartir amb l’alumnat un mapamundi dels principals països colonitzadors: Espanya, França, Regne Unit, Portugal (Bèlgica). Tot assignant un color a cada un d’aquests països (que es pot donar fet o demanar a l’alumnat que ho faci) i a partir d’aquesta divisió inicial, pintar, d’acord amb el color assignat a cadascun d’aquests 4 0 5 països, els països colonitzats arreu del globus. Abordar el tema de la imposició de llengua i cultura, colònies d’ultramar, descolonització,  relació actual d’aquests països amb les (ex)colònies (Guayana francesa o Martinica -contractes laborals des de França), llengua oficial en aquests territoris, etc. 

A banda d’aquesta qüestió, també estaria bé abordar tant a la secundària com al batxillerat, la qüestió del Sàhara i la de Palestina des d’un vessant històric. Com han arribat a la situació actual? Quin país o països -per acció o inacció- van contribuir a aquesta situació? Abordar aquestes qüestions a l’aula és imprescindible per garantir el coneixement sobre la matèria, forma part de la responsabilitat educativa dels i les docents i, poden servir de base per a debats posteriors, presentacions orals, exposicions, murals, etc. Un bon recurs per poder abordar aquestes temàtiques que d’entrada poden semblar complicades per a un docent que no vol pecar de subjectiu (tot i que abordant la matèria sent fidel a les dades i proporcionant informació històrica genuïna, no ho estaria essent en cap cas) seria la utilització de materials (notícies i propostes d’activitats) proporcionades per les eines digitals com el Junior Report.

Matemàtiques

SABERS MATEMÀTICS, EN PLURAL

Si bé és cert que totes les propostes presentades fins ara per a les diferents matèries requereixen petites adaptacions d’acord amb el nivell que estigui cursant l’alumnat a qui va adreçat, en l’àmbit de les matemàtiques (com en el cas de les ciències anteriorment mencionades) crec que esdevé especialment necessari adaptar la proposta al nivell educatiu de l’alumnat i als continguts que s’estiguin treballant. I també, com en el cas de les ciències, els meus coneixements limitats i, per tant, només podré fer una proposta per a la secundària (tot i que algunes de les seves parts podrien utilitzar-se també en l’educació primària). El punt de partida de l’activitat seria introduir la història de les matemàtiques fent referència a l’origen indi-aràbic dels números per tal de, mitjançant la història, despertar l’interès de l’alumnat i alhora, visibilitzar els coneixements provinents de fora del món occidental i posar èmfasi en el fet que els descobriments i aportacions que s’han realitzat des d’altres indrets com l’Índia o Egipte han estat clau en el desenvolupament de la humanitat. Aquesta proposta es podria ampliar incorporant l’origen del teorema de Pitàgores, els nombres primers, etc.

També seria interessant incorporar recursos audiovisuals que visibilitzin el coneixement matemàtic de les dones com la minisèrie Queen’s Gambit (2020) o la pel·lícula Figuras Ocultas (2016), fent activitats prèvies al visionat activitats posteriors que impliquin la reflexió i provoquin un impacte en l’imaginari individual i col·lectiu de l’alumnat.

Educació visual i plàstica

TONALITATS DE LA PELL EN LA INDÚSTRIA AUDIOVISUAL

La proposta per aquesta matèria té dos nivells de reflexió i desenvolupament amb l’alumnat en funció de l’etapa educativa a qui va adreçada. La proposta per a l’educació primària té un doble objectiu. El primer és el de fer reflexionar als infants sobre el color de la pell mitjançant els colors que ens ofereix el projecte Ubuntuland. El segon és el de desbancar d’una vegada per totes de la categorització de color carn a aquell plastidecor que té color de pit de pollastre cru. La proposta pot incloure des del debat sobre quin(s) color(s) representa(en) el color carn (i les diferents tonalitats existents), fins a fer un collage amb imatges d’elements suposadament invisibles que rarament ofereixen diversitat en els colors de la pell o un mural col·laboratiu amb els colors de la pell de l’alumnat de l’aula. La proposta per a la secundària es força similar i consisteix a fer un collage inspirat en HUMANAE d’Angélica Dass. En tots els casos, es pot vincular la reflexió i el debat a entendre com la indústria de la moda i els mitjans de comunicació s’interessen a reproduir uns canons específics de bellesa, quins són aquests criteris i quines implicacions tenen en les persones: tant des de l’estandardització del color de pell blanc com, anant a l’altre extrem, l’ús instrumental i el tokenisme en la publicitat.

Educació física

CONNECTAR AMB ELS SABERS DE L’ALUMANT DES DEL MOVIMENT I EL JOC

Les propostes per a la matèria d’educació física, com les proposades per altres matèries poden ser aplicades tant a la primària com a la secundària només fent petites adaptacions en funció del nivell educatiu de l’alumnat i dels continguts amb els quals es vulgui relacionar. La primera proposta podria servir per a les primeres setmanes de curs o bé per quan arriba alumnat nouvingut⁶ a la classe, que seria introduir els jocs tradicionals incloent aquells que són comuns a diversos països de diferents continents, com la xarranca. Es pot proposar en format de projecte, on sigui el mateix alumnat qui en grups, faci recerca d’altres jocs tradicionals dels diferents continents i n’extreguin les normes i la metodologia de joc. Després, a tall de presentació oral, ho poden presentar a la resta de companys i companyes i es pot dedicar part de la sessió a jugar-hi. Una altra de les propostes és treballar els balls i les coreografies a partir de la música que escolti l’alumnat, com la salsa, la bachata, la rumba, el rap o el flamenc, parlar dels seus interessos i fer una recerca històrica dels orígens d’aquests. Per últim, i com a proposta motivadora i a manera de repte, se’ls pot oferir l’opció de reproduir una de les coreografies de Ghetto Kids⁷ i fer una mena de concurs de ball grupal amb jurat i avaluació entre companys.

Projectes / Ciutadania / Tutoria / Ciències socials / Llengua

ANTIRACISME  PER COMBATRE ELS RUMORS

L’activitat que presento a continuació és una proposta que es podria servir de fil conductor d’algun projecte transversal, però que també podria dur-se a terme en el si d’altres matèries com Ciutadania, Tutoria, Ciències socials o Llengua, sense gaire adaptació.  

El punt de partida de l’activitat podria ser desmuntar “el fenomen de la immigració”. A partir d’un debat inicial en què es recolliran les idees prèvies del nostre alumnat sobre la qüestió (prejudicis i rumors que han interioritzat i acceptat com a veritats), podrem conèixer de primera mà el seu posicionament vers aquest fenomen i planificar els aspectes que caldrà abordar amb més profunditat. Per a aquesta anàlisi inicial, estaria bé poder utilitzar una eina digital que faciliti el recull i la projecció de la informació a l’aula com el Mentimeter.

Aquesta proposta surt de l’evidència i de la necessitat. De la necessitat d’abordar la problemàtica de la xenofòbia i els discursos d’odi i de l’evidència de les dades que ens ofereix per exemple l’Observatori de les Migracions a Catalunya que a partir del seu baròmetre d’Opinió on es constata que una gran part de la població considera o té la sensació que la immigració és excessiva, i que les lleis que regulen l’entrada d’immigrants són massa tolerants⁸. Només un petit percentatge de la població considera que la immigració fa una contribució positiva a Catalunya (l’únic aspecte que es valora com a positiu, dintre del marc interculturalista, és l’“enriquiment cultural”). En canvi, se’n destaquen més impactes negatius, com són els “problemes d’integració”, el xoc cultural que suposa la seva arribada o els problemes de delinqüència i d’inseguretat. 

El mateix Departament d’Educació i algunes publicacions editorials com la publicació setmanal La Realitat, han publicat material al respecte⁹. A partir d’enunciats esbiaixats popularment estesos entre la població han desenvolupat arguments que els rebaten i han aportat dades que deixen sense validesa aquests rumors sobre la població migrada. La proposta que aquí es presenta comparteix el mateix objectiu que les acabades d’esmentar i proposa algunes idees sobre les quals reflexionar i anima a l’alumnat a buscar informació i debatre sobre que hi ha de veritat en aquestes afirmacions.  A continuació, es mostren alguns dels rumors i prejudicis que hauríem d’intentar desmuntar a les aules:

• Ens prenen la feina 
• Fan baixar els salaris
• Van molt al metge i col·lapsen les urgències
• No s’adapten als nostres costums. Ens imposen la seva cultura.
• Baixen el nivell del sistema educatiu 
• No paguen impostos 
• Ens estan envaint
• No paren de tenir fills
• Tenen més facilitat per obrir negocis i no els inspeccionen
• Esgoten els serveis públics. Viuen de les subvencions. S’emporten tots els ajuts.
• La immigració porta delinqüència

Resolució de conflictes de caire racial

Per últim, comparteixo amb vosaltres unes últimes eines per a l’abordatge i resolució de conflictes de caire racial. M’agradaria, però, posar atenció a què entenem per incident racista en l’àmbit educatiu. Un incident racista és qualsevol situació de discriminació, segregació, exclusió i/o agressió contra una alumna racialitzada per causa i/o amb agreujant racial; és a dir, qualsevol forma d’assetjament escolar per motius i/o amb elements opressius basats en el color de pell, el llinatge i/o l’origen ètnic-racial o la nacionalitat. 

PREMISSES BÀSIQUES PER A LA GESTIÓ D’INCIDENTS RACISTES

• El racisme no és un “malentès” ni una cosa “de nens”. 
• El racisme és un sistema d’opressió sobre l’alteritat racial, cultural i/o d’orígens. 
• El racisme va contra l’ètica i la moral educativa. 
• Una agressió racista és quan una alumna racialitzada se sent violentada per la seva categoria racial. Cada persona té els seus límits i no és legítim qüestionar-los.
• Davant d’un incident racista, cal actuar sempre amb el consentiment de la persona afectada −en el cas que ens ocupa, de l’alumna racialitzada.

PAUTES D’ACTUACIÓ

1. Facilitar un espai segur on l’alumna no se senti jutjada i es pugui expressar amb tranquil·litat. 
   • Tenir en compte l’entorn i la disposició. És millor parlar a una aula que no estigui ocupada que al despatx de direcció. / Una taula rodona afavoreix sempre la inclusió.
   • Assegurar la confidencialitat. Si la víctima és vista en entrar o sortir del lloc, és més fàcil que sigui abordada. 
   • Valorar qui és la persona més adequada per fer l’acompanyament.
   • Contemplar derivar-la a la unitat de convivència, fer ús del servei de mediació, explicar-li el cas a professorat racialitzat (en cas que n’hi hagi), etc.
2. Realitzar una escolta activa i empàtica. 
   • Esperar a escoltar tot allò que l’alumna afectada vulgui explicar. Abans d’intervenir, preguntar “Això és tot?”, “Vols afegir alguna cosa més?”
   • No pressionar. Respectar-ne les fases. Donar-li temps.
   • No ignorar ni negar els seus sentiments. 
   • Escoltar (sense pensar en què contestar).
   • (Ara sí) Reflexionar abans de parlar.
   • Comunicar de forma assertiva, des de les cures i el reconeixement. 
3. Si l’alumna afectada ha respost amb la mateixa violència a l’expressió, la pràctica o l’actitud racista de l’alumnat blanc, no equiparar les conductes sota cap pretext (perquè la seva reacció és la defensa contra un sistema). Això NO vol dir que no s’hagi de condemnar la violència, sinó que la fórmula “tu has fet el mateix” és injusta. 
4. Evitar reforçar l’estigmatització i els sentiments de culpabilitat. 
5. Respectar les decisions.
6. Acollir i avaluar les demandes explícites i implícites que presenta.
7. Respectar que no vulgui cap suport o gestió. Sens perjudici de poder tornar a preguntar al cap d’un temps prudent, si ha canviat d’opinió.

PAUTES PER A LA SEVA RESOLUCIÓ

1. Tutories individuals amb les parts implicades. 
2. Realització d’un cercle restauratiu per guarir les relacions del grup classe. 
3. Sessió a l’aula amb alguna professional, referent i/o activista en l’àmbit de l’antiracisme.
4. Derivació a recursos especialitzats (si no es pot satisfer la demanda de la víctima i/o la vivència del racisme la sobrepassa). 
5. Treball antiracista a l’aula: cinefòrum d’alguna pel·lícula o documental, comentari de lectures relacionades, anàlisi comparativa de notícies sobre el tema i/o qualsevol altre format que, més enllà de posicionar-se en contra del racisme, tingui un impacte transformador sobre l’alumnat.
6. Treball dialògic amb la comunitat educativa.

1. DW Verifica (2025, 7 de setembre). Israel paga millones para difundir propaganda. https://www.dw.com/es/dw-verifica-israel-paga-millones-para-difundir-propaganda/a-73924127 ↩︎
2. Makomè, Inongo vi (2018). La nena que va curar el racisme. Ediciones Wanafrica. ↩︎
3. Mbomío Rubio, Lucía Asué (2019). Hija del camino. Editorial Grijalbo. ↩︎
4. Palomino, Zhintia i Sefcik, Nina (2020). Dones negres en la ciència. Ediciones Wanafrica. ↩︎
5. Es pot descarregar i imprimir el joc aquí: ↩︎
6. Incloure a l’alumnat nouvingut no fa referència en cap cas a l’alumnat racialitzat que ha nascut aquí i que tendim a estrangeritzar preguntant-los o demanant-los compartir coses del seu país quan el seu país és aquest. ↩︎
7. Ghetto kids és grup de joves ballarins ugandesos, molt populars a les xarxes socials que han participat d’espectacles de ball i competicions a diferents països del món. ↩︎
8. Fundació ACSAR (2021). Baròmetre d’opinió de l’Observatori de les Migracions a Catalunya (Informe). https://fundacioacsar.org/wp-content/uploads/2021/05/Informe-Barometre-de-les-Migracions-de-Catalunya.pdf ↩︎
9. P.A. (2019, 3 de abril). Ens roben la feina, s’emporten les ajudes, no paguen impostos i ens imposen la seva cultura. La Realitat. https://www.realitat.cat/2019/04/ens-roben-la-feina-semporten-les-ajudes-no-paguen-impostos-i-ens-imposen-la-seva-cultura/ ↩︎

Descarregar article en PDF [PROPERAMENT]